El terme futurista "singularitat tecnològica" està entrant cada cop més a les nostres vides. Segons les previsions més pessimistes de científics i diversos experts, com a molt tard el 2030, aquest concepte passarà a formar part de la nostra realitat. Aleshores, què vol dir aquesta frase misteriosa? Nombroses enciclopèdies modernes interpreten la singularitat tecnològica com un moment hipotètic en què el progrés tecnològic adquirirà una velocitat i una complexitat tals que serà inaccessible per a la comprensió humana.
En altres paraules, la intel·ligència artificial arribarà a un nivell de desenvolupament en el qual una persona pot arribar a ser un competidor innecessari, si no perillós, de les criatures electròniques "intel·ligents". Des de fa més d'una dècada, futuròlegs i escriptors de ciència ficció ens fan por amb una possible "revolta de les màquines". Però fa relativament poc temps que aquest hipotètic problema es va començar a discutir seriosament en els cercles científics.
El terme "singularitat tecnològica" es va utilitzar per primera vegada en un article del matemàtic i escriptor Vernon Vinge, presentat el 1993 en un simposi organitzat per la NASAamb l'Institut Aeroespacial d'Ohio. Aviat, els esdeveniments predits pel científic i comparables, segons la seva opinió, amb la mateixa aparició de l'home al planeta, van començar a fer-se realitat.
La primera manifestació d'un esdeveniment tan clau i que va fer època com a singularitat tecnològica no es va fer esperar. El punt d'inflexió en el desenvolupament humà i la consciència de les persones va ser l'any 1997. El maig d'aquell any, el "monstre" electrònic d'una tona i mitja Deep Blue, equipat amb 250 processadors, dissenyat per especialistes d'IBM, va derrotar al fins aleshores invicte campió del món Garry Kasparov en un tossut i intens duel d'escacs. En aquell moment, va quedar clar que el món no tornaria a ser el mateix…
El curs d'aquest duel, potser l'enfrontament més significatiu de la història de la civilització humana, mereix una atenció especial. El gran mestre va guanyar la primera partida sense cap problema. Al començament del segon, Kaspàrov, intentant atraure el seu oponent electrònic a una trampa intel·ligent, va sacrificar dos peons.
Deep Blue aquesta vegada va estar pensant (si es pot dir així) durant un temps inusualment llarg, gairebé un quart d'hora. Encara que abans no vaig dedicar més de tres minuts a prendre decisions. I només quan hi havia una amenaça real de tenir problemes de temps, la màquina va fer un moviment de retorn. El resultat va ser desolador per a la ment humana. La màquina no va acceptar el sacrifici, va guanyar la partida…
Els tres següents van acabar amb empat. Però l'ordinador va guanyar l'últim joc amb un estil brillant, nosense deixar cap oportunitat a l'home. En ell, Deep Blue simplement va derrotar el gran mestre. Així doncs, la humanitat ha après una nova generació de màquines electròniques, la intel·ligència de les quals supera l'humà. I que només tenen una capacitat d'aprenentatge increïble.
Els cotxes moderns han anat encara més enllà. Els neurocientífics afirmen que la capacitat computacional del cervell humà és d'uns cent bilions d'operacions per segon. La memòria conscient d'una persona mitjana és de només 2,5 gigabytes. I la velocitat de funcionament dels superordinadors actuals és de 115 bilions. Pel que fa a la mida del dispositiu d'emmagatzematge, no es pot ampliar. Al mateix temps, no coneixen la fatiga, la mala salut, els dubtes, la vacil·lació i altres debilitats humanes. Per tant, els futuròlegs creuen que la singularitat tecnològica és inevitable.
Per descomptat, les biotecnologies modernes són bastant capaces de proporcionar a la humanitat els mitjans per millorar les capacitats intel·lectuals naturals. El que portarà a l'aparició d'un fenomen com la singularitat de la consciència. En aquest cas, la persona corre el risc de formar part de la interfície màquina-home. I llavors serà impossible predir el desenvolupament posterior de la nostra civilització, basant-se en els principis de la sociologia i les normes de comportament habituals. La situació simplement sortirà del control humà en el sentit tradicional.
